Aigua a les mans

Cada dia que passa me n'adono amb més claredat de la immensa bellesa dels petits detalls que m'envolten. Mai havia sentit tan propera aquesta riquesa que m'omple la vida.
He gosat fer un collage de tot plegat.

Rosa Saureu

[@more@]



2s comentaris

Escorça

El batec de la vida acull buit i forma.

Rosa Saureu

[@more@]



Comentaris tancats a Escorça

Nova llum

Molts cops, sense saber ben bé com, es troben noves llums en els detalls més insignificants. Com canvien les coses quan es miren amb un somriure obert, d'aquells que pessigollegen el cor.

Rosa Saureu

[@more@]



Comentaris tancats a Nova llum

Vitralls d’hivern

Fins i tot amb els ulls tancats puc veure els arbres guarnits de gebre i de dolces rialles d'infant.
Vitralls que acoloreixen els somnis dormits de l'hivern i les il·lusions que han niat dins meu.

Rosa Saureu

[@more@]

Comentaris tancats a Vitralls d’hivern

Tocata i fuga dins la ment

El poder de la ment és immens i incalculable. Pot arribar fins allí on només havíem gosat somiar i també ensorrar-nos en les terres més pantanoses.
Podria ser la millor consellera i amiga, encara que tot sovint ens controla, manipula i subjuga; és com un gran ull que tot ho vigila.

Rosa Saureu

[@more@]

Comentaris tancats a Tocata i fuga dins la ment

Engolits per la boira

La boira forma part de l'hivern de la terra ferma i, crec que també de nosaltres mateixos. Malgrat que no ens permet sentir l'escalfor del sol i la intensitat de la seva llum, té un misteri i un encant amagat difícil de descriure.

Rosa Saureu

[@more@]

Comentaris tancats a Engolits per la boira

article prova

Què hi viu amagat dins d’aquesta boira, que glaça els hiverns de la terra ferma? Grata les ombres amb les mans humides que llepen incansables els camps i les vides. S’endinsa lentament dins les nostres ànimes, bellugant somnis somorts en el temps i les paraules. Envaís insistent plorant petites llàgrimes, mullant sentiments adormits i enyorances oblidades. Ens entela els ulls, diluint el color de les mirades, pintant gris sobre gris, falsejant les distàncies. Neix silenciosa del nores, escampant en la nit el seu cos immens d’embruix i misteri. Cada hivern arriba sense trucar a la porta, amb renovada força, omplint l’aire de silencis. Dibuixa missatges secrets i misteriosos enigmes, amb el seu alè humit d’infinites agulles gebrades…

[@more@]

Comentaris tancats a article prova